Marc d'actuació
La comarca de la Vall d’Albaida està formada per 34 poblacions,
amb un número total de 82.000 persones aproximadament, de les
quals un 37.8% del total corresponen a la localitat d’Ontinyent.
Cal considerar aquesta dada a l’hora d’intentar crear a
aquesta comarca una proposta de dinamització cultural integral
global. Cal apuntar igualment que de les dades estadístiques
del cens de població, la comarca de la Vall d’Albaida està
constituïda pel que consideren “municipis menuts”,
entenent aquest paràmetre quan la població oscil·la
entre els 100 i els 5.000 habitants.
Així, trobem la següent distribució:
| Habitants | Municipis |
|---|---|
| Menor de 100 | Carrícola i Sant Pere d'Albaida |
| 100 -1000 | Aielo de Rugat, Bèlgida, Bellús, Beniatjar, Benicolet, Benissoda, Benissuera, Bufali, Fontanars dels Alforins, Guadasséquies, Montitxelvo, Otos, el Palomar, Pinet, el Ràfol de Salem, Rugat, Salem i Terrateig |
| 1000 - 2000 | Alfarrasí, Atzeneta i Montaverner |
| 2000 - 3000 | Agullent, Castelló de Rugat, Llutxent, la Pobla del Duc i Quatretonda |
| 3000 - 4000 | Aielo de Malferit |
| 4000 - 5000 | Bocairent |
| 5000 - 6000 | Albaida i Benigànim |
| 6000 - 7000 | L'Olleria |
| Més de 30.000 | Ontinyent |
Cal ressaltar que Ontinyent, donada la seua magnitud hauria de suposar el major punt d’atracció comarcal, però degut a la seua configuració i extensió, la Vall d’Albaida tendeix a desplaçar-se a altres punts que exerceixen major influència que no el cap de la comarca. Xàtiva i Gandia són centres fonamentals en la vida de la comarca.
Els motius més importants de desplaçaments cap a Ontinyent, Xàtiva i Gandia solen ser de treball, mèdics, familiars, d’estudi i comercials. Sense cap dubte l’impuls del Consorci de les Comarques Centrals Valencianes donarà solució a aquesta heterogeneïtat que pateix la comarca.
No obstant això, la Vall d’Albaida és, geogràficament parlant, una de les comarques millor delimitades del país. És una ampla vall (15 km aprox.) que s’estreny cap a ponent (5-6 km) i presenta un paisatge ondulat que ens porta des dels 137 m. de Bellús fins als prop de 400 d’Agullent o Beniatjar. Aquest model s’interromp en els casos de Bocairent pel sud i Fontanars dels Alforins per l’oest que superen els 600 m, en clara transició cap als altiplans de l’interior.
Des de fa dos segles ençà, els canvis fonamentals ocorreguts al territori han estat els del paisatge agrícola i, en alguns pobles, l’apogeu de la indústria amb les seues extenses construccions.
Als
secans, la garrofera i la vinya han disminuït la seua extensió,
i han arribat, en molts llocs, a desaparéixer a causa de les
ajudes donades per Europa per tal que foren arrancades. Igualment l’olivera
ha vist reduïda la seua superfície –encara que en
aquests últims anys s’ha tornat a plantar- sempre a favor
dels fruiters de pinyol.
Pel que fa a les hortes, els canvis han estat radicals en els regadius històrics. Tota l’estructura de regs d’origen musulmà –bé siga de procedència àrab, o berber-, que va perdurar més o menys fins als anys 60 d’aquest segle, ha estat abandonada. La majoria dels barrancs disposava d’assuts que regaven superfícies menudes; a les fonts –antany més abundants-, sempre es troben basses que, si el seu cabal ho permetia, s’utilitzaven per moldre abans de regar els camps. Amb freqüència, es troben galeries –anomenades ací alcavons- que, tot partint dels vessants de les muntanyes, s’introduïxen en les entranyes d’aquestes, a la recerca dels aqüífers.
Tot aquest treball es troba abandonat, com dèiem. La seua superfície, en general menuda, no permet l’ús de la maquinària moderna. Les actuals hortes es desenvolupen a les extensions àmplies dels antics secans transformats. Per al seu reg s’utilitzen les aigües subterrànies amb el sistema de degoteig, llevat de rares excepcions. L’explotació d’aquestes aigües subterrànies, unida al canvi climàtic –huí la utilització de les abundants neveres existents a la zona seria una activitat impossible per la mancança de neu- ha produït el fenomen que les fonts històriques s’assequen, fet ja comú en tot l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
La indústria i les infrastructures viàries han estat l’altre causant principal de la transformació del territori, sobretot a la part oest de la Vall. En són un exemple Ontinyent o l’Olleria, els polígons industrials i fàbriques diverses dels quals han produït un paisatge nou i totalment diferent en els últims temps.
Les zones
de llevant de la Vall s’han centrat en l’explotació
dels recursos agrícoles i ramaders. Són pobles on les
cooperatives agrícoles i les granges d’aus –Llutxent
i Pinet en són exemples- s’han desenvolupat extensament.
L’efecte positiu vers el medi natural, que podria generar-se per l’absència d’industrialització, es veu anul·lat per l’abandó i per la negligència amb què són tractats els residus de les seues indústries càrnies: muntanyes de fem no utilitzable per a l’agricultura s’amunteguen als barrancs, tot esperant que les pluges les arrosseguen fins a la mar.
El centre de la Vall es troba en l’actualitat poblat d’arbres, principalment fruiters de pinyol. Hi ha poca vinya i es troben absents les oliveres i les garroferes. La major part de la zona abatuda pels vents del nord, es caracteritza per una depressió agrícola que troba justificació el l’afectació dels terrenys per l’embassament de Bellús i la posterior expropiació .
Aquesta zona central és la de pobles on l’agricultura encara és important –com la Pobla del Duc- i la d’aquells altres que han conservat les antigues indústries derivades de l’aprofitament de les argiles roges: abans per a gerres i ara per a rajoles i d’altres elements de la construcció. Són Aielo de Rugat, el Ràfol de Salem i Castelló de Rugat. Aquest últim, amb la finalitat de diversificar la seua economia, ha estat pioner a crear les bases d’una incipient indústria turística d’interior.
La part de ponent, la més industrialitzada i poblada, ha abandonat l’agricultura com a sector principal. Només la zona de l’actual Fontanars dels Alforins, amb una climatologia més d’altiplà, conserva el paisatge purament agrícola: extensos camps de cereals amb vinyes exquisidament treballades emmarquen nobles edificis i formen un paisatge de bellesa intemporal.
Les vinyes per a producció exclusiva de vi, que tingueren la sort de salvar-se de la plaga de la fil·loxera, constitueixen, en aquest moment, un dels recursos econòmics a l’alça més importants de la zona.
Província: València
Habitants: 86.000 h
Extensió: 721Km2
Densitat: 119 hab/Km2
Núm.de municipis: 34